Tractament de textos.

UF01


Historia de la informática

Test de turing: Primera experiència amb el món informàtic mitjançant un ordinador molt rudimentari a la primera guerra mundial.


(Test que requereix que un ordinador sigui capaç de mantenir una ''conversa'' amb una persona).


Primera part

La pre-informática: 

L'abac: El primer instrument fet per calcular.

L'abac al 1947 va guanyar a una calculadora d'un soldat americà.

Al segle XVII trobem els ossos de napier, tires de ivori amb nombres escrits en elles.

Al 1622 va aparèixer la regla de càlcul, actualment encara es venen.

La pascalina:

Al 1642, Laise Pascal va crear la pascalina; gira rodes per registrar valors i utilitza una palanca per transpassar d'una roda a l'altre. (Els càlculs de vegades no eran exactes).


L'ordinador actual sorgeix gràcies a homes que han fet un gran avanç fa molt de temps.

Els que tenen actituds s'adapten a la tecnologia de la seva epoca per ultimar els seus invents.

1672-1673: La calculadora de Leibniz feia calculs de les quatre operacions bàsiques i extreia l'arrel quadrada. (Els càlculs de vegades no eran del tot correctes).

Al 1672 per fi Charles Xavier De Colmar treu l'aritmòmetre amb intenció de comercialitzar-lo.

La calculadora ja no fa errors i està acabada del tot.

129 anys després al 1801, Joseph Marie Jacquard va col·locar dissenys en els seus telars, mitjançant un sistema de cartrons perforats.

Diferencies amb tot l'anterior sobre el teler:

-El teler pot programar-se.

-Els dissenys son atractius i modificables per clients diferents.

-Representa un progrés vital en la informàtica.

-Targetes perforades (Any 1970).

Charles Barbage: Primer Computador. (Maquina diferencial per fer calculs i fórmules complexes).

Fa servir les targetes de jacquard.

-Cicle natural computadores modernes:

Entrada-Processament-Sortida-Emmagatzematge.

Augusta Ada Byron:

Primera dona informàtica i programadora del món.

Va ajudar a Charles Babbage amb les seves factures.

Hi ha un llenguatge de programació que es diu: Ada.


El 1890, Hermann Hollerith, desenvolupa un equip en base als cartrons de jacquard.

Hollerith era estadistic.

Per fer els cencs de 1880 dels EE.UU es tardava 7 anys. (Manualment).

Gracies a ell, es van codificar les respostes a les preguntes dels cencs.

Al 1896 Hollerith va fundar Tabulation Machine Company que mes endavant es fusiona amb dues empreses i neix Computing Tambulation Recording Company. (1911)

Al 1924 quan mor Hollerith, la CTRC va cambiar de nom pasant a anomernar-se: IBM-Internacional Business Machine.

Segunda parte

La informàtica: 

Les raons:

Segona guerra mundial (1939-1945).

Per descriure el progès tècnic dels ordinadors, els informàtics parlen de ''generacions informàtiques'', cadascuna amb els seus trets.

Ara estem a la cinquena o sisena d'aquestes generacions...

Al 1943 per encarrec de la marina nord-americana, la IBM va construir el MARK I, totalment electromecánic de 17 m de llarg, 2,5 m d'alt y aproximadament 15 tonelades de pes.

MARK I era una maquina molt lenta: Tardava entre 3 i 5 segons en fer una multiplicacion sencilla.













ENIAC:

Feta per calcular la trajectoria dels missils per l'exercit amèrica.

(Eckert, Mauchly, Atanasoff i Berry) Van fer ENIAC que feia 5 operacions per segon.

Però no guardava les dades processades. John Von Neumann, investiga i aconsegueix una cosa bàsica dels ordinadors: El concepte d'enmagatzematge de programa.

Primera Generaciò D'ordinadors (1951-1959).

Els ordinadors ya es comercialitzen.

Fan servir vàlvules de buit.

Les vàlvules de buit podien multiplicar dos nombres de 10 digits 40 cops per segon.

Tambor magnètic de memoria: Serveixen com sistema d'enmagatzematge.

Però:

Vàlvules de buit acostumen a donar problemes,(Massa calor).

El ordinador son molt grans i cars.


Personal Qualificat: Treballen en ''llenguatge màquina'' tot son 0 y 1.

I les maquines encara treballen amb targetes perforades.

1954: Ordinador IBM 650.

UNIVAC, versió comercial del ENIAC.


Segona Generació D'ordinadors (1958-1963)

Invent del 1948 que canviaria la forma de fabricar ordinadors: El transistor.

Els transistors a diferencia de les vàlvules de buit:

Petits.

Treballaben amb fred.

Consumien menys energia.

Gracies als transistors els ordinadors són també:

Més ràpids.

Més petits.

Més fiables.

Gracies als llenguatges d'alt nivell, els ordinadors son mas façils de programar.

Poden comunicarse entre ells per telefonia (lentament encara...)

Cinta magnètica sustitueix plenament al tambor magnètic com a enmagatzament secundari.

Però:

L'ordinador es quedava parat molts cops per què l'entrada i sortida de dades era molt lenta.

La primera solució va ser al 1964, amb la sortida de ILLIAC IV, el primer superordinador,

ILLIAC IV podia fer operacions d'entrada de dades, de sortida de dades i operacions matemàtiques a la vegada.

L'altre opciò es MAC, un projecte de l'epoca.

Tercera Generaciò (1963-1975)

Altre invent del 1958 canviaria novament la forma de fer ordinadors: Els circuits integrats o semiconductors.

Intregrats: Incorporen transistors i circuits electronics en un disc de silici o xip.

Mès rapids, mès memoria, mès fiables i mès economics.


El PDP-8 va ser el primer miniordinador a la venta al 1965. PDP volia dir: Procesador De Dades Programades.













Va ser creat per DEC: (Digital Equipment Corporation).

Els ordinadors baixen de preu.

Les petites companyes per fi poden comprar ordinadors.

Hi ha una ''febre'' de vendes, i IBM també treu el seu model estrella, el 360...

Al 1967, IBM decideix ''obrir'' els sistemes.

L'IBM 360, va ser la primera familia d'ordinadors diseñats per a cobrir les aplicacions independentment del seu tamany o ambient.

L'era del pc.

1967-1980

Disc de 8 pulgades: 79,7 KB.

Quarta Generació (1975-1990)

Xip microprocessador invent de l'any 1970.

Te en un sol xip tota l'unitat de control i l'unitat aritmeticològica d'un ordinador.

Les tecniques de fabricaciò permeten que es fabriquen a gran escala.

Aquest xips contenen cents, milers o millions de transistors en un sol xip.

INTEL 4004 i INTEL 8008.

Però:

Les companyes grans so prenen a broma i diguen que nomès es una joguina.

ALTAIR de mits de 1975 es el primer microordinador comercial.

Al final de la decada de 1970: Kits de muntatge d'ordinadors per aficionats, pero dificils de muntar...

Però:

Dos empresaris: Steve Jobs i Steve Vozniak somien en ''crear un ordinador domestic''.

Venen el seu cotxe per 1.000 euros i en un garatge funden Apple Computer, el 1977.

APPLE I

L'APPLE II ja era tot un senyor microordinador.

IBM no va poder esperarse d'entrar en el mercat del microordinador: Peró el preu va ser que com intel era una empresa aliena. Al comercialitzar el xip que habia atorgat a IBM, tot seguit naixeren una unió d'ordinadors ''clònics'' dels pc d'IBM...

Cada cop en un xip hi ha més transistors: Pentium Pro, 5,5 millions...

Apareixen llenguatges de molt alt nivell: Basats en el concepte de la programació orientada a objectes (OOP).

Es desenvolupen les primeres xarxes d'alta velocitat: Xarxas LAN i WAN.

Cinquena Generació (1990-Avui en dia?)

Ordinadors cada cop mes petits, fiables, rapids i economics.

Gran versatilitat de software.

No cal saber informatica per utilitzar un pc: gracies a les GUI (Interface Gràfica D'usuari).

Desde 1981 fins 1991, APPLE i Microsoft no eren compatibles.


SELECCIONA UN ORDENADOR APPLE


iMac 27 pulgadas

-Procesador core i5 intel de cuatro núcleos a 3,4 ghz turbo boost de hasta 3,8 ghz 8 GB de memoria (2 x 4 GB) disco duro de 1 TB.

-Procesador grafico geforce gtx.

-775M de NVIDIA con 2 GB de memoria de video.

Precio total: 2.029.00 €

Procesador:

-Es lo que se encarga de hacer que el ordenador funcione correctamente.

RAM: 

-Es donde se cargar todas las instrucciones que ejecutan el procesador y otras unidades de cómputo.


HD:

-Alta definición. ''HD'' son las siglas. Hight Definition en ingles.


Tarjeta Grafica: 

-Es el componente del ordenador encargad de reproducir el video y el audio del pc.

Puertos de iMac:



-Auriculares.


-Ranura para tarjetas SDXC.


-USB 3.0.


-Thunderbolt.


-Gigabit Ethernet.

Ergonomia:

Codigo binario:

7.525: 10100110101110

646: 0110000101

15.421: 11110000111101

66: 1000010

6: 110

28: 11100

151: 10010110

25: 11001

UF02

NECESSITAT DE COMUNICACIÓ

Digitalització de textos

ELS ALFABETS DEL MÓN

TIPOLOGIA

La comunicación, segons Berelson, és:

-La transmitió d'informació, idees, emocions, habilitats, etcètera, através de símbols, paraules, imatges, figures, gràfics, etcètera.

Ens comuniquen per donar a conèixer alguna cosa o algún sentiment que tu sents a una altra persona mitjançant un conjunt de símbols, signes i parrales.

Els principis:

Comunicació gestual: Mitjançant gestos o símbols fets amb el cos. (Pre-historia)

Més endavant començen a vere gestos mes complexos.

Encara més endavant hi han gestos ya que intentan dir paraules.

A medida que passa el temps començem a fer gestos amb més informació y coneixements.

Començen a plasmar el que fan a coves i qualsevol tipus de superficie.

Per què? Per necessitat de comunicarse i ferne unes activitats diferents.

Ho fan a mà amb qualsevol material: un pal, una peda, els dits, les ungles o fins i tot un tros d'ós de l'últim animal caçat.

Intentan explicar tot el que veuen enllaçat tot a la màgia, com pot ser un raig o un eclipse solar.

Despres de la necessitat i la màgia apareix el art rupestre.

Necesiten expresarse d'altra manera, aparéixen els primers signes d'escriptura.

Escriptura: Forma de donar-li un signe o símbol al llenguatge parlat.

Paraules: Imiten sons de la naturalesa.

Llenguatges: A partir dels sons que acompanyaven els gestos fets per comunicar-se.

Establiment de codis consensuats per completar el procès comunicatiu:

Emisor-Receptor-CANAL-CODI-Missatge.

CANAL - CODI

Mitjà físic - Llenguatge

Alfabet:

Agrupació de símbols amb un ordre determinat utilitzat en el llenguatge escrit que serveix com a comunicació.

Alfabet probé de les paraules alfa i beta: a i b en grec.

Els alfabets del món (tipologia)

Podem classificar els tipus d'escriptura en dos apartats:

Escriptura conceptual i escriptura lingüística.

A través d'icones o representaciones gràfiques expressa idees o paraules.

Pictograma: Representació icònica que pot ser realista o idealitzada.

Ej: Jeroglífics egipcis, hitita jeroglífic.

Escriptura cuneiforme: Punxem la pedra amb un punxó per dibuixar o fe formes. Ej: sumeri.

Ideograma: Representa paraules, generalment be del pictograma. Ej: Escriptura xinesa. Ideogramas moderns: Senyals de trànsit.

Escriptura linguistica)

Escriptura sil·làbica: cada signe representa un grup fonètic (síl·laba). Ej: lineal b (grec micènic), sil·labari hitita, sil·labari xipriota; entre les llengües actuals, el japonès.

Escriptura alfabética: cada signe representa un fonema. Ej: fenici, grec, llatí, alfabet fonètic internacional (AFI).

No són escriptures perfectes. Per exemple, en català: ss, sc, ç representen /s/. h no representa cap so. qu representa /k/ o /kwl.

Origen de l'escriptura:

L'escriptura nix independentment a diferents llocs, probablement a partir de pictogrames.

Té com primer ús la comptabilitat. (economia)

Els testimoniatges més antics són les tauletes mesopotàmiques (Uruk, 3300 ae)

Hi ha investigadors que defensen la influència mesopotàmica sobre l'escriptura egípcia i la xinesa.

Mesopotàmia: escriptura sumèria

Apartir del 3300 ae, a Sumer s'escriuen tauletes d'argila amb un sistema semipictogràfic que cap al 2500 ae, esdevè escriptura cuneïforme.

La llengua sumèria, poc coneguda, és de tipus aglutinant (ni indoeuropea ni semítica).

Orientació de l'escriptura: per columnes (d'esquerra a dreta) i de dalt a baix.

Orient mitjà i àsia menor: Adaptaran la tècnica cuneiforme els pobles de l'Orient Mitjà i l'Àsia Menor: acadis, elamites, assiris, babilònics, hurrites, hitites.

Cap al 500 ae, els perses empren un nou sistema cuneiforme de tipus sil·làbic.

Egipte: Sistema jeroglífic.

Des del 3000 ae fins al 400 de a Egipte s'empra el sistema jeroglífic, a partir del qual es desenvolupen dues escriptures cursives:

.Demòtica: Més simplificada i per a usos administratius i econòmics (sil·labari de 24 signes monoconsonàntics i 80 biconsonàntics)

.Hieràtica: Gairebé tan antiga com la jeroglífica, reservda desde l'aparició de la demòtica a la religió.

.Orientació de l'escriptura: dreta/esquera, esquerra/dreta (bustrofedó).

Xina: escriptura logogràfica:

.Els primers caràcters de l'escriptura xinesa ja apareixen a la dinastia Shang (1400 ae). Des de la reforma de la dinastia Qin (s. III ae) fins al s. XX, quan hi ha una darrera simplificació i s'introdueix l'alfabet llatí (anys 1950), els caràcters xinesos augmenten fins a 50.000, 1.500 dels quals són apresos a l'escola bàsica.

L'origen pictogràfic d'alguns signes és evident, peró l'escriptura xinesa ha esdevingut sobretot sem'ànticofonètica (logogrames).

Des del s. V, existeixen casos d'escriptura sil·làbica, el més reeixit dels quals va ser el fan-chi'eh, a començaments del segle XX.

 Japó:

A partir dels hanzi o caràcters xinesos, els japonesos comencen a adaptar (s. V de), poc sistemàticament i amb valor fonètic, els seus kanji (5.000 signes, dels quals s'aprenen uns 1.800 a l'escola.

Fins al segle IX no es desenvolupen els dos sil·labaris principals:

Per a lengua oficial, el katakana o kan y per a l'escriptura corrent, el hiragana.

Actualment, al Japó s'empra una escriptura mixta i sovint complicada, amb kanji i kana.

Katakana: 47 signes derivats del k'ai-shu o escriptura xinesa, que ajuden a pronunciar els kanji.

Hiragana: Més de 300 signes, derivats del ts'aoshu o cursiva xinesa

Amèrica Central:

Els sistemes d'escriptura més complets de l'amèrica precolombiana (els indis americans feien pictogrames i els inques, ''quipus'' o nusos) són:

l'asteca (Mèxic central)

el maia (Mèxic meridional, Guatemala, Hondures, El Salvador).

Tots dos sistemes combinen elements fonogràfics i logogràfics, fet ben evident després del desxiframent gairebé total (85%) dels signes maies.

Els primers testimoniatges d'escriptura centreamericans són del 600 ae.

Creta: Escriptura jeroglífica i sil·làbica.

A Creta s'empra una escriptura jeroglífica (1900-1700 ae.) que evoluciona ca a dues cursives:

lineal A (fins 1450 ae) : (80 signes), encara no desxifrada, correspondria a la llengua minoica (no indoeuropea)

lineal B (fins 1200 ae): (88 signes), derivada de la lineal A, correspon ja a una llengua grega (lindoeuropea).

Totes dues són sil·làbiques, tot i que fan servir logogrames, s'escriuen sobre tauletes d'argila i el seu ús principal és la comptabilitat.

Escriptures alfabètiques:

.Les primeres escriptures alfabètiques resgistren llengües semítiques:

a) evolucionen a partir dels jeroglífics egipcis, com les:

-inscripcions protosinaítiques (uns 31 signes)

-protopalestines (a partir del 1500 ae)

b) o bé evolucionen de l'escriptura cuneïforme, com els 30 signes de l'alfabet d'Ugarit: (Síria, 1500-1200 ae).

Alfabet fenici:

-L'alifat fenici també registra una llengua semítica.

.Inscripcions mes antigües: daten el 1200 ae, pero les diferencies son insignificants respecte a l'alfabet establert cap al 1000 ae a Biblos: 22 signes consonàntics, orientats de dreta a esquerra.

.Origen: els vincles  culturals i comercials de Fenícia amb Egipte, així com l'estructura semítica comuna de les seves llengües, van permetre que l'alfabet fenici fos adaptat probablement de l'escriptura egípcia.

Derivacions de l'alfabet fenici:

Després del seu establiment, l'escriptura fenícia, es va difondre pel Mediterrani, per l'Orient Pròxim i Mitjà i va arribar fins a l'Índia, de manera que presenta les següents subdivisions:

.branca fenícia

.branca palestina

.branca aramea

.àrab meridional (d'on deriva l'escriptura etiòpica, 500 ae)

Alfabet grec:

.L'origen semític de l'alfabet grec és indubtable.

.La primera inscripción coneguda és del segle VIII ae, pero hi ha especialistes qe avancen l'adopció cap al 1000 ae.

.El préstec s'hauria fet a diversos llocs del món grec i evoluciona amb el temps. Així: 

-en grec arcaic el nombre de lletres és variable i l'orientació té la forma de bustrofedó.

-en grec clàssic, en canvi, trobem un alfabet (oriental de Milet o jònic). amb 24 lletres i una orientació esquerra/dreta.

Innovacions pròpies del grec:

-l'anotació de vocals (irregulars i esporàdiques a les llengües semítiques)

-l'afegiments d'algunes consonants inexistents en les llengües semítiques.

Destacar: 

a)Aportació de vocals FONAMENTAL: Fa posible transcripció fonètica satisfactòria de les llengües europees.

Destacar:

b) Periode classic: Les lletres Digamma, San, Qoppa, Sampi desapareixen, i per això no tenim les seves minúscles.

.Derivacions de l'alfabet grec

L'alfabet grec participarà en el procés de formació de diverses escriptures:

A L'ÈPOCA ANTIGA:

.llengües no hel·lèniques d'Àsia Menor (cari, lici, lidi)

.les escriptures itàliques (etrusc)

.el copte (egipci i nubi).

A L'ÈPOCA MEDIEVAL:

.el gòtic

.l'eslau (ciríl·lic).

Alfabet llatí:

.L'alfabet latí és una mes de les nombroses escriptures locals que els etruscs i els itàlics prenen, més o menys directament, d'afabets grecs occidentals.

.En el cas de Roma, es tracta problablement d'una adaptació etrusca de l'escriptura d'Eubea

.Els primers testimonis llatins daten del segle VI ae.

L'alfabet classic (s. I ae) el constitueixen definitivament 23 lletres, amb orientació inicial bustrofèdica i posteriorment (ss. VI-IV ae) d'esquerra a dreta.

.Despres d'una llarga evolució, l'escriptura llatina ha esdevingut una de les més universals.

Destacar:

a)Principi: 21 lletres (G, J, N, O, I = afegides als nostres alfabets)

b)Nous sons = noves combinacions CH, PH, RH, TH

Alfabet arameu:

.Els arameus són un poble semític establert a Síria, on van esdevenir mercenaris i comerciants.

.L'escriptura aramea, adoptada de la fenícia (segle X ae), va ser oficial durant més d'un mil'leni a diversos imperis (babilònic tardà, assiri, persa) i la seva llengua és també bíblica (escrita als evangelis manuscrits de la Mar Morta).

.Té 22 consonants i orientació dreta/esquerra.

Alifbet hébreu:

.Té dues formes diferents:

. La més antiga deriva de l'escriptura fenícia (segle IX ae) i ha quedat reduïda a l'ús religiós.

. La més morderna, derivada de l'alfabet arameu (segle III ae), s'anomena hebreu quadrat i és emprada actualment a Israel: té 22 consonants i alguns signes complementaris per a les vocals.

.L'orientació és dreta/esquerra.

Alifat àrab:

. Els àrabs es constitueixen com a poble entre els segles IX-VII ae, però no tenen un regne fins al segle I ae (nabateus).

- L'escriptura àrab deriva problablement de l'alfabet arameu-nabateu (500 ae), que evolucionarà cap als dos tipus principals de període islàmic (segle VII):

.cúfic (monumental)

.naskhi (cursiva).

Té 20 consonants, signes vocàlics i orientació dreta/esquerra.

Ha estat un alfabet adoptat a Àsia, Àfrica i Europa per pobles no semítics (persa, afganès, malasi, bantús).

Índia

Existeix una escriptura protoíndica (2500 ae), corresponent a la civilització de Harappa i Mohenjodaro (vall de lIndo).

Té uns 250 signes sensé descifrar encara (podría registrar una llengua dravídica).

Les escriptures modernes deriven de l'alfabet arameu:

la kharosti (250 ae - segle V de) ;

la brahmi (anterior al selge III), que té 32 signes consonàntics i 4 vocàlics, orientats d'esquerra a dreta, i una gran varietat d'escriptures locals a l'India i Àsia central i TÍbet, entre les quals sobresurt la devanagari (sànscrit, hindi).

Alfabets eslaus

El primer alfabeto eslau va ser una creació original de Ciril·li (segle IX), com a eina per a l'evangelització dels pobles eslaus:

.són els 40 signes glagolítics (de glagol: ''mot'').

-Més récent és l'alfabet ciríl·lic (segle X), incertament atribuït a Ciril.

. Té 43 signes que deriven de lletres gregues (24), glagolítiques i d'altres signes.

A partir del 1050 (separació de l'església romana i ortodoxa), els pobles eslaus han de triar entre l'alfabet ciríl·lic i el llatí.

Abans d'arribar als 30 signes actuals, l'alfabet rus va simplificar dos cops (segle XVIII i segle XX) l'alfabet ciríl·lic.

Escriptura germànica:

El futhark o alfabet rúnic (s. II - s. XVII) és una creació pròpia dels pobles germànics, amb aportacions de l'alfabet llatí.

Tenia entre 16 i 24 signes amb forma lineal, orientats de manera variable (drena, esquerra, capgirats).

L'etapa mes rica és la de les runes escandinaves (segase VIII-XI).

Caràcters rúnics:

.associats a qüestions màgiques i místiques.

.les runes transmeten un missatge secret.

.cada signe té la sea qualitat.

.els 'mestres de les runes' gaudeixen de prestigi (saben gravar-les).

Alfabet ibèric

A partir dels segles VI-V ae es van fer servir a la península Ibèrica diversos alfabets:

.el fenici

.el grec jònic

.l'escriptura tartesso-Ibèrica (segle IV ae), que:

-emprava un sistema mixt, sil·làbic i alfabètic, de 27 signes.

-orientació dual (dreta/esquerra al sud, esquerra/dreta al nord-est)

-petites variants fonètiques (diferenciació entre occlusives sordes i sonores al nord-est).

.Les inscripcions ibèriques actualment es poden llegir, malgrat que no coneixem totalment el significat dels mots ni l'origen de la llengua ibèrica.

Nous alfabets

.Amb el pas dels segles no han deixat d'aparèixer nous alfabets, codis de signes i sistemes d'expressió escrits o visuals:

.la taquigrafia (Pepys, segle XVII: 300 símbols; segle XIX: 65 lletres)

.el telègraf (Morse: aparell, 1832; codi; 1838)

.l'escriptura per a cecs (Braille, 1809-1852)

.l'IPA o Alfabet Fonètic Internacional (Passy, 1886)

el llenguatge de concordança mundial, l'Esperanto (llengua auxiliar planificada) (Zamennhof, 1887)

el codi de signes por a sords

els senyals de trànsit, etc …

Els elements amb els quals produïm o fixem l'escriptura també han evolucionat radicalment:

la impremta (Xina, segle VIII: Gütenberg, 1440) 

la màquina d'escriure (1867)

o el processador electrònic de textos (anys 1940)

Fases del procés de tractament de textes

-idea.

-redactor.

-transcripció a paper o digital.

-correció.

-correció d'estil.

-fotocomposició/autoedició/maquetació.

-pdf baixa resolució.

-correció ortogràfica.

-correció de maquetació.

-pdf alta resolució.

-Filmació fotolits / Planxes

Impressió.

a) Composició manual

b) Metall fos

c) Fotocomposició

d) Tipografia digital/ autoedició (postcript - true type - opentype)

Originals de textes:

.Manuscrits

.Parlats

.Analògics (mecanografiats) ens porta a OCR o picat de textes

.Impressos (diaris, revistes)

.Digitals (formats digitals) ens porta a diferents formats digitals segons el programari utilitzat

Manuscrits:

Són els originals escrits a mà.

No són molt usuals en la actualitat i moltes empreses els rebutjen ateses les dificultats i els costos que implica el canvi de format.

Tot i ais alguns autors, fonamentalment del camp de la literatura, tenen el ''mal'' costum d'entregar els seus originals en aquest format.

Parlats/ Audio

.Una altra orcio més estranya que la anterior.

En aquets cas, el texte es presenta en forma audio, be sigui analògic o digital i a l'empresa de preimpressió s'ha de fer lac onversió de format a mesura que s'escolta.

Per les mateases raons que en les de tipus manuscrit, aquest originals poden ser motiu de rebuig a la seva recepció.

Mecanografiats

En desús. En aquest cas, l'original es presenta mecanografiat.

Presentació habitual d'originals de text fins fa pocs anys; en la actualitat s'ha vist relegat per la irrupció de la informàtica i les seves múltiples avantatges.

Amb tot, encara hi ha autors aferrats a aquesta forma de treball, però cada cop són menys.

El canvi de format no presenta grans problemes, però sí pèrdues de temps i, per això, encariment del procés.

Impressos:

Aquells originaos que ja han estat impresos en una anterior ocasión pero del que no es desposa de copia digital.

Aquest és el cas habitual en obres de domini públic o en obres publicades en altres països de la mateixa àrea lingüística.

Digitalitzats:

Originals elaborats amb un equip informàtic.

Múltiples avantatges sobre la resta d'originals i en la actualitat són els preferits, estalvien costos.

Els problèmes amb aquest originals venen dels arxius de fonts utilitzades i dels formats.

Necessàries unes bones specifications en la recepció d'aquest tipus d'originals.

Els originals digitalitzats es poden epresentar amb un grau diferent d'acabat:

-Originals digitalitzats sense composar

-Originals digitalitzats mig composats.

-Originals digitalitzats composats.

Originals digitalitzats sense composar:

En aquest cas l'autor s'ha limitat a picar el text sense fer distincions entre els difrents rangs que regeixen la composició

El que pretèn l'autor és que les seves idees flueixin lliurement sense veure's frenades per accions que en tot cas faran millor els professionals.

Originals digitalitzats mig composats:

L'autor entrega el text digitalitzat establint una proposta de composició pero sense que sigui la proposta final.

Són idees exposades per l'autor amb ajuda de la tecnología informática i que necesita tractament.

Originals digitalitzats composats:

En aquest cas l'original ha estat ja tractat convenientment per l'autor i presenta totes les característiques que ha de presentar un cop imprès.

L'autor, que ha tenit coneixements de composició, entèn que la seva obra no és només el contingut sino la forma en que aquest es presenta.

Estalvia molta feïna en la fase de preimpressió, sempre que el treball estigui ben realitzat.

PREPARACIÓ D'ORIGINALS:

Especificacions d'entrega d'originals no digitalitzats:

.Les especificaciones son un conjunt de normes bàsiques que serveixen de guía a l'autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes granties i que permet a l'empresa partir d'una base sólida per al seu posterior tractament.

L'ús ha propiciar una unificación d'aquestes normes, de tal manera que moltes d'elles son comunes per a totems les empreses del sector.

Malgrat parlar d'originals i que en la empresa es realitzarà còpia del treball, es molt recomenable, sempre que sigui posible, que l'autor entregui còpia de l'original i mai l'original, quedant aquest en mans de l'autor i guarit de posibles incidències.

Especificacions d'entrega d'originals no digitalitzats

a) Especificacions d'entrega d'originals manuscrits

.Presentar-los escrita per una sola cara.

És fonamental presentar una escritura neta, sense ratlles ni esmenes, amb amplis marges i generosa interlínia, facilment entenedor pel treballador encarregat de la digitalització.

Fer servir formats de paper normalitzats, molt recomenable el format normalitzat DIN A4.

Utilitzar papels blancs o d'un color clar que afavoreixi el contrast amb la tinta empleada que en tot cas haurà de ser negra o d'un color fosc.

Presentar cada una de les pagines numerades sobre tot si l'original presenta les fulls solts.

Si l'autor bol assenyalar alguna correció en aquest original ha de fer-ho amb un altre color de tinta.

Preparació d'originals:

Especificacions d'entrega d'originals no digitalitzats

b) Especificacions d'entrega d'originals parlats

Presentar-los en un sistema d'arxiu normalitzat (analògic: cinta, k7, digital: mp3, flv … ) reproduible en els equips normals de reproducció.

Dicció clara i audible, fàcilment entenedora pel treballador encarregat de la digitalització.

Exposició continuada de les idees, sense dubtes, acotacions o salts.

Preparació d'originals:

Especificacions d'entrega d'originals no digitalitzats

b) Especificacions d'entrega d'originals mecanografiats

Han d'estar escrita per una sola cara.

Fer servir un format de paper estàndar.

(El format DIN A4 (21 X 29,7 cm ) és el més recomenat, mantenint aquest format en tot el treball. )

El blanc des marges ha de ser ampli (almenys dos centímetres), i han de ser més grans els marges de cap i peu.

El blanc de la interlínia també ha de ser generós (a doble espai).

Ha d'aparèixer el número de pàgina al cap i marginat a la dreta.

Ha d'aplicar-se una sangria d'un tabulador a la primera línia de cada paràgraf.

El text es presentarà sense justificar, marginat a l'esquerra.

L'autor no ha d'incloure correccions a l'original.

Dificultaria la digitalització mitjançant OCR.

L'original ha de presentar-se sense ratlles ni esmenes i amb els grafismes ben contrastats per a facilitar la digitalització.

Preparació d'originals:

Especificacions d'entrega d'originals no digitalitzats

d) Especificacions d'entrega d'originals impressos

Ha d'exister un bon contrats entre el color del text i el fons, sense traspàs de tinta ni transparències que entorpeixin la digitalització.

Determinades fonts poden donar problemes en la digitalització; ha de fer-se una prova prèvia abans d'establir les condicions del treball, ja que és posible que hagi que digitalitzar el text manual.

Ha de comprobar-se que l'original s'adapti a l'escànner, que el llibre s'obri completament i que el format sigui més petit que l'àrea d'escannejat.

Preparació d'originals:

Especificacions d'entrega d'originals digitalitzats

Les especificaciones son un conjunt de normes bàsiques que serveixen de guía a l'autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes granties i que permet a l'empresa partir d'una base sólida per al posterior tractament.

L'ús ha propiciat una unificación d'aquestes normes, de tal

Preparació d'originals:

Especificacions d'entrega d'originals digitalitzats

a) Especifiacions relatives a aplicacions i formats

Junt amb els arxius digitals, sha d'entregar SEMPRE:

una copia impressa escrita per una sola cara amb:

el número de pàgina de l'última versió entregada

el llistat d'arxius amb l'extensió corresponent 

l'aplicació o aplicaciones amb que s'han crear 

la seva versió

i l'entorn operatiu.

Les aplicacions han de ser les més comúnment acceptades:

Editors de textes per defecte dels sistemes operatius:

Simple Text, Text edit.

Editors de texts professionals: Word, WordPerfect.

Per a la utilització d'aplicacions de maquetació

(QuarkXPress, Pagemaker, Ventura Publisher, InDesign )

l'autor ha de consultar prèviament amb el preimpressor.

És recomenable que cada part de la feina es guardi com arxiu independent.

Ha de tenir-se en compte que perquè els arxius es disposin en ordre, han de numerar-se aquests amb zeros en les desenes (i en les centenes si el treball així ho requereix).

Preparació d'originals:

Especificacions d'entrega d'originals digitalitzats

b) Especifiacions relatives al text

Fer servir una configuración de pàgina estándar.

(El format DIN A4 /21 X 29,7 cm) és el més recomenable, mantenint tal format en tota l'obra.)

El blanc des marges ha de ser ampli (almenys dos centímetres), i han de ser més grans els marges de cap i peu.

El blanc de l'interlínia també ha de ser ampli (doble espai).

Ha d'aparèixer el número de pàgina al cap i marginat a la dreta.

Són preferibles originals sense composar, a no ser que l'autor vulgui composar-lo, tingui els coneixements adequats i ho hagi consultat prèviament amb l'empresa de preimpressió.

El text es presentarà aliniat a l'esquerra, sense justificar i sense partició de paraules.

No s'ha de forçar el canvi de línia ni el canvi de pàgina.

Fer servir un sol tipus de lletra, el més estàndar posible, un sol cos i un sol estil.

Les notes s'han d'incloure en el lloc que aniran ubicades, separades del text general per guions llargs.

Els quadres i taules s'han de compondre en documents a part i adjuntar-los com arxius independents.

S'ha d'aplicar un sagnat d'un tabulador a la primera línia de cada paràgraf.

Els paràgrafs no s'han de separar entre sí per líneas en blanc.

Equips i aplicacions informàtiques empleats en el procés

Perifèrics d'entrada

Els equips informàtics han d'estar connectats a escànners i disposar d'almenys una aplicació de reconeixement òptic de caràcters (OCR), que permeti la digitalització dels originals mecanografiats o d'aquells originals que estan impressos però dels que no es disposa de l'arxiu digital.

A més, han de disposar de connexió externa i interna per mitjà de xarxes de comunicació i serveis de correu electrònic per a la recepció i enviament d'originals digitalitzats.

Un fax pot complementar l'enviament del originaos a través de les xarxes telemàtiques.

En cas de que l'empresa accepti originals parlats, haurà de disposar d'equips de reproducció d'audio.

Ordinadors

Dos entorns principals: Compatibles IBM (PC) y Macintosh (Mac).

Els dos entorns són necessaris en l'actualitat en una empresa de preimpressió i també en el procés de recepció d'originals, atès que els arxius digitals poden provindre dels dos entorns.

En la actualitat son compatibles i, per axil, és posible compartir arxius entre ells; tot i que això pot ser font de problemes, pel que és aconsellable tratar-los en l'entorn corresponent.

Fonts

La informació sobre les descripciones de fonts ens reculen en petits arxius que s'emmagatzemen en el sistema operatiu de l'ordinador (tos les ordinadors incorporen una selecció per defecto de les principals fonts) i que es poden adquirir o llogar externament.

Aplicacions

Les aplicaciones d'edició básica propias de cada sistema operatiu son suficiente per a preparar originaos digitals i les formats en que permeten guardar les documents son les mes usuals.

Entre aquest programes trobem Word Pad (PC Windows) i Simple Text o Text Edit (MAC OSX).

Les aplicaciones d'edició profesional es troven disponibles en les dos entorns (destaquen Microsoft Word y Word Perfect).


OCR:

OCR són les sigles d'Optical Character Recognition. Ensenya  a llegir a l'ordinador. Aixo es fa servir per que l'ordinador en definitiva, sapiga llegir amb nosaltres. Ho fa l'OCR: és un programa que llegeix aquestes imatges digitals i busca conjunts de punts que s'assemblin a lletres, a caracters. Perquè el programa pugui realitzar aquestes tasques amb una certa fiabilitat, sense confondre t amb 1, per exemple, la imatge que li proporcionem ha de complir unes característiques.

Ha de tenir una gran resolució, uns 300 ppp per a textes tipus de lletra clars o 600 si es tracta de tipus de lletra petits u originals de poca qualitat com els diaris.


Podem estalviar en l'aspecte del color: gairebé sempre serà suficient amb blanc i negre (1 bit de color), o com a màxim una escala de 256 grisos (8 bits). Per aquest motiu a alguns escàners de corró (apropiats per aquestes tasques) els hi manca suport per al color.



L'OCR: Optimització dels recursos


En els últims anys la digitalització de la informació (textes, imatges, so, etc.) s'ha convertir en un punt d'interès per la societat. En el cas concret de textes, existeixen i es generen contínuament grans quantitats d'informació escrita, tipogràfica o manuscrita en tot tipus de suport.



El reconeixement Òptic de Caràcters (OCR), així com el reconeixement de text, en general són aplicacions dirigides a la digitalització de textes. Identifiquen automàticament símbols o caràcters, que pertanyen a un determinat alfabet, a partir d'una imatge per emmaatzemar-ho en forma de dades amb les que podrem interactuar amb un programa d'edició de text o similars.


L'OCR: problemes en el reconeixement òptic de caracters:


El procés bàsic que es du a terme en el Reconeixement Òptic de Caràcters és convertir el text que apareix en una imatge en dades que podran ser editades i utilitzades com a tal per qualsevol programa o aplicació que les necessiti.


Partint d'una imatge perfecta, es a dir, una imatge de dos nivells de gris, el reconeixement d'aquests caràcters es realitzara bàsicament comparant-los amb uns patrons o plantilles que contenen tots els possibles caràcters. Ara be, les imatges reals no són perfectes, per tant el Reconeixement Òptic Caracters es troba amb diversos problemes:

.El dispositiu que obté la imatge pot introduir nivells de grisos en el fons que no pertanyen a la imatge original.

.La resolució d'aquest dispositiuspot introduir soroll a la imatge, afectant als píxels que han de ser processats.


.La separació dels caràcters. Al no existir un espai fix entre ells, pot produir errors a la hora del reconeixement.

-La connexió de dos o mes caràcters per píxels comuns també pot produir errors.


Esquema bàsic d'un algorisme de Reconeixement Òptic de Caràcters


.Tot els algorismes de Reconeixement Òptic de Caràcters tenen la finalitat de poder reconèixer un text d'na imatge qualsevol per poder-lo tractar posteriorment.


.Per tal de fer-h es basen en 4 passos:


1. Binarització

La major part d'algorismes d'OCR parteixen de la base d'una imatge binaria (dos colors) per tant és convenient convertir una imatge amb escala de grisos, o color, en una en blanc i negre, de tal manera que es preservin les propietats essencials de la imatge.


Una forma de fer-ho es mitjançant l'histograma de la imatge on es mostra el nombre de píxels per cada nivell de gris que apareix a la imatge.


Per binaritzar-la haurem de triar un llindar adequat, a partir del qual tots els píxels que no el superin es convertiran en negre i la resta en blanc.


Através d'aquest procés obtenim una imatge en blanc i negre on queden clarament marcats els contorns dels caràcters i símbols que conté la imatge.

A partir d'aquí podem aïllar les parts de la imatge que contenen text (més transicions entre blanc i negre).


2. Fragmentació o segmentació de la imatge

Aquest és el procés més costós i necessari pel posterior reconeixement de caràcters.


La segmentació d'una imatge implica la detecció mitjançant procediments d'etiquetat determinista o estocàstic, dels contorns o regions de la imatge, basant-se en la informació d'intensitat o informació espacial.

Permet la descomposició d'un text en diferents entitats lògiques, que han de ser suficientment invariables, per ser independents del escriptor, i suficientment significatives pel seu reconeixement.

No existeix un mètode genèric per du a terme aquesta segmentació de la imatge que sigui suficientment eficaç per l'anàlisi d'un text.


Tot i això les tècniques més utilitzades són variacions dels mètodes basats en projeccions lineals.

Una de les tècniques més clàssiques i simples per imatges de nivell de gris consisteix en la determinació dels modes o agrupaments ('clusters') a partir de l'histograma, de tal manera que permet una classificació o llindarització dels píxels en regions homogènies.


Existeixen altres mètodes com per exemple:

-el detector de contorns de Sobel

-l'operadors de Kirsch

-el detector de contorn de Marr-Hildert

-el detector de controns de Canny...


3 Simplificació de les components


Un cop aïllades les components connexes de la imatge s'haurà d'aplicar un procés de simplificació per a cada una d'elles.

Aquest procediment consisteix en anar esborrant succesivament els punts dels contorns de cada component, de forma que es preservi la seva tipologia.


L'eliminació dels punts ha de seguir un esquema d'escombrats successius per tal que la imatge continuï tenin les mateixes proporcions que l'original i aconseguir que no quedi deformada.


S'ha de fer un escombrat en paral·lel, es a dir, assenyalar els píxels borrables per eliminar-los tots a la vegada.

Aquest procés es du a terme per fer possible la classificació i reconeixement simplificant la forma de les components.


4. Comparació amb patrons


En aquesta etapa es comparen els caràcters obtinguts anteriorment amb uns caràcters teòrics (patrons) emmagatzemats en una base de dades.

El bon funcionament de l'OCR es basa en gran mesura en una bona difinició d'aquesta etapa.


Per dur a terme la comparació amb els diferents patrons existeixen diferents mètodes, un d'ells és el Métode de projecció, en el qual s'obtenen les projeccions verticals i horitzontals del caràcter a reconèixer i es comparen amb l'alfabet de caràcters possibles fins a trobar la màxima correspondència.


Existeixen altres mètodes com per exemple:

-Mètodes gemètrics o estadístics

-Mètodes estructurals

-Mètodes Neuro-mimètics

-Mètodes Markovians

-Mètodes de Zadeh.


L'OCR: aplicacions

Des de l'aparició dels algorisme de Reconeixement Òptic de Caràcters han sigut molts els àmbits que han introduït aquest processos per augmentar el rendiment dels seus i serveis i d'altres que es basen completament en aquestes tecnologies.

A continuació es mostren tres de les moltes aplicacions més destacades que utilitzen l'OCR.


Reconeixement de textes manuscrits

Tot i les dificultats que podem trobar a l'hora de reconèixer un text tipografiat no es poden comparar amb les que apreixen a l'hora de reconèixer un text manuscrit.

El reconeixement d'un text manuscrit continua sent un desafiament.

Tot i que el text es compon bàsicament de caràcters individuals, la majoria d'algorismes OCR no aconseguieixen bons resultats ja que la segmentació de text continu és un procediment complexe.


Tot i això es pot arribar a compendre una frase quan l'hem acabat de llegir.


Això implica una operació dels nivells morfològi, lèxic i sintàctic que s'aconseguiex mitjançat el reconeixement de la parla continua.

Per aconseguir aquesta metodologia s'utilitzen algorismes robustos que no utilitzen segmentació prèvia ja que s'obté automàticament amb la descodificació.


Reconeixement de matrícules


Una de les aplicacions més clares en les que es pot trobar l'OCR és el reconeixement de matrícules utilitzat en els radars.

Aquest han de ser capaços de localitzar la matrícula d'un vehicle amb condicions d'il·luminació, perspectiva i entorn variables.


En l'etapa de segmentació es busquen textures similars a la de una matrícula i s'aïlla l'àrea rectangular que la forma.

Finalment, s'aplica un procés de classificació múltiple sobre el conjunt de píxels pertanyents a la matrícula proporcionant una cadena de caràcters que s'ha d'ajustar a un model conegut, el format de les matrícules.

Si apareix algun error, es corregit.


Indexació en bases de dades

Amb el gran augment d'informació publicada que ha tingut lloc en els últims anys cada vegada són més els mètodes que s'utilitzen per organitzar tot aquest material emmagatzemat en bases de dades.


Un d'aquests continguts són les imatges.

Una de les formes més corrents de buscar imatges és a partir de les metadades introduïdes manualment pels usuaris.

Actualment han aparegut cercadors que proporcionen la possibilitat de buscar imatges mitjaçant el text que apareix en elles, com el cercador DIRS (Document Image Retrieval System): mitjançant un algorisme de Reconeixement Òptic de Caràcters extreu el text que apareix en les imatges i l'utilitza com a metadada que podrà ser utilitzada en les cerques.


Aquesta tecnologia proporciona una nova possibilitat en les cerques d'imatges i demostra que l'OCR encara pot donar molt de si.

Tipografia digital

Creació tipogràfica:

Profesional (Fundicions digitals)

Autor (Aplicació especializada)

Aplicacions de creació tipografica:

-Fontlab y fontcreator.

Fonts vectorials y fonts en mapa de bits.

Fonts vectorials:

Fonts bitmap (herència matrius fotocomposició) (inicis)

Fonts vectorials (arquitectura genuinamente digital) (actualment)

Fonts vectorials:

-Formes definides

-Impressió independent 

.Representació en pantalla (bitmap de pixels) mitjançant la tècnica antialiasing (suavitzar límits, inclús atorgant grisos)

a. Extensió ATM

b. Sistema Operatiu

Antialiasing mol útil per ampliaciones de text a partir de cert cos.

Tipografia digital:

Postcript1 (PS1)

True Type (TTf)

Multiple Master (MM)

Open Type (OT)

Postcript 1: Definida per corbes de Bèzier. (nodus i puns de control)

-Primera tecnología de fonts vectorials

No portable completament, versions diferents per mac i windows.

(Page Description Lenguaje)

Composada per dos fitxers:

-Vectorial d'impressió

-Maleta de fitxers bitmap (pantalla)

Fitxer vectorial

Font de pantalla: 

.a MAC (maleta de fonts amb dos o més tamanys (innecessària amb ATM)

.b WINDOWS (sense maleta)

ATM (Adobe Type Manager)

MAC

1. font de pantalla = .bmap

(implementa les dadais métriques = amplada de caràcters i parells de kern)

2. font d'impressió = sense extensió (en tipus professionals Adobe, AGFA..)

.definició del contorneig de la font per impressora.

WINDOWS

1.font d'impressió = .pfb

.definició del contorneig de la font per impressora

2. arxiu d'informació mètrica = .afm / .pfm

información utilizada per a composar la fono, incloent dimensiones de carácter i espaiat entre caràcters

(ocasionalment) = .inf arxiu de text amb nom de font i altres dades.

font de pantalla:

joc de càracters bitmap

(10,12,14,16,18 y 24 pt)

ampliació = font escalonada (llevat amb ATM)

diferents series per font (bold…)

vinculació font de pantalla amb outline fono

(garantitza que sèrie triada serà la impressa)

True Type (TTF)

Definides per ''splins''

(funcions de programació)

True Type (TTf)

desenvolupament d'Apple (finals 80s) per a competir amb PS1

portable completament (multiplataforma)

composada per fitxer únic (vectorial ttf)

extensió .suit o .tt

(anteriorment) s'acompanyava de maleta de tipus per acelerar visualización en pantalla = desfasat per ATM i potencia de CPUs

PS1 vs TT

PS1

rasteritzat óptim (mateix LDP (Ps)

acceptada per tots dispositius Ps

font de treball per totes factories

TT

major versatilitat multiplataforma (PC)

fitxer únic 

rasteritzar més lent (conversió a PS

no acceptada per tots dispositius PS

miller hinting (major pes en memòria)

(2048x2048 vs 1000x1000)

hinting (representación de la tipografia) 

Multiple Master (MMF)

Desenevolupament de PS1 realitzat per Adobe

Actualment abandonada per Adobe pel desenvolupament d'OTF.

Basat en Unicode (doble byte) (65.000 caràcters) 

cada font adopta forma diferent sense distorsió

només funciona amb utilitat ATM

Open Type (OTF)

Desenvolupament d'Adobe i MS, i adoptada per Apple

Basat en Unicode (doble byte) (65.000 caràcters)

conjunt de caràcters expandit i opcions tipogràfiques avançades

Arxiu únic (font autocontenida)

Total compatibilitat amb fonts TTF i PS1

compatibilitat cross-platform real

Les avantatges de PS1 y TrueType portades més enllà

Font autocontinguda

Tipografies comuns y tipografies professionals

Comuns: Disseny únic

Professionals: Disseny diferenciat

variació progressiva (cos superior) = menor pes y interliniatge

Versatilitat de recursos:

Versaletes reals 

Xifres classique desalineades

Fraccions i ordinals

Lligadures

Caràcters decoratius

Caràcters diferents

Caràcters no llatins

Tipos de Open Type:

Standard: 387 caràcters 21 idiomes (equivalent a PS1 i TT)

Pro: 21 idiomes + idiomes centroeuropeus + caràcters opcionals

Com: 48 idiomes

Open Type i aplicacions

ID: des de introducció CS = recursos OTF

des de versió 7.0 suporta Unicode i Open Type, sense limitacions, mitjançant la paleta Dimensiones i el quadre de diàleg Atributos de Caracteres com la paleta de Glifos

Mac

PS1, TT i OT

PS1

True Type

MultipleMaster

                                                  OpenType y  Postcript OpenType

UF3

UF3 TIPOGRAFIA-TIPOMETRIA

mpressio en calor y en fred

Lletra manuscrita-lletra digital

letra impressa-letra digital-estructuració

Impressió- En calent - De bloc (Tipografia, monotipica, linotipica) - en fred.

en fred- fotocomposició maquina d'escriure.

Caracters/Tipologia

Parts dels caràcters 

Famílies de caràcters

Tipologia de families

Tipometria:

Unitats de mesura

Canvis d'unitat de mesura de caracters

Total de caracters quan es convinan els caracters

Kern Track - sangrias, tabuladors, estudi de paràgrafs

IMPORTANTE: Tipografia: Un conjunt de caractéristiques visuals de les lletres i nombres d'un text tals com: el seu disseny la seva forma i la seva grandaria.

Serifas: Que tengan terminales, adorno o no los tengan se utilitzen per fer libres continuats i molt llargs i les no serifes s'utilitzen per fer titulars o rotuls curts.

Por ejemplo la helvética no tiene serifa.

Lletres sense serifes i de pal sec per la web.

Según el interletrejat se dividen los tipos de letras

Tipografia : Art subtil

Lletra - Trets caracteristics

Famílies de lletres - organizades en alfabets

PARAULES ©

LÍNIA (D)

PARÀGRAF (E)

BLOC DE TEXT (F)

LA COLUMNA (G)

LA MAQUETA DE PÀGINA (M)

L'IMPRÈS (I)

Las lletres venen de la roma antiga que ya teníen una estructura bastant marcada.

Familia de lletres: El conjunt de signes escripturals que comparteixen trets de disseny comun (una familia pot estar feta per altres subfamilies)

Subfamilies:

-Ample del traçat: fi, mig , negre..

Forma del traçat: perfilat , ombrejat

Preparació dels eixos: estreta, expandida…

Inclinació del traçat: cursiva, inclinada

La paraula: millar lectura: barreja de maiuscules i minuscules

1 Forma exterior: M- densificació (menys diferenciació) m- diferenciació /lletres que pugen i baixen)

2 Ritme interior - joc de blancs

La linia es un conjunt de paraules que es donen suport sobre la mateixa linia base

Problemas tipometrics:

1 Espai entre paraules

2 Dimensions de linia. Tipus de lletras/grandaria de la lletra, nombre ideal de caracers

Nombre idéal de caracters:  60 o 70 caracters en una linia es considera optim (20-25 cícers)

Paràgrafs

Obres de creació llibertat

Tot la resta: Adequació a diferenciació gràfica

La columna

a) L'ample de la pagina

b) Tipus de projecte

c) Raons de disseny

Els blancs son funcionals: Calmen la lectura


(Lletra A)

UF3 TIPOGRAFIA-TIPOMETRIA

Impressio en calor y en fred

Lletra manuscrita-lletra digital

letra impressa-letra digital-estructuració

Impressió- En calent - De bloc (Tipografia, monotipica, linotipica) - en fred.

en fred- fotocomposició maquina d'escriure.

Caracters/Tipologia

Parts dels caràcters 

Famílies de caràcters

Tipologia de families

Tipometria:

Unitats de mesura

Canvis d'unitat de mesura de caracters

Total de caracters quan es convinan els caracters

Kern Track - sangrias, tabuladors, estudi de paràgrafs

IMPORTANTE: Tipografia: Un conjunt de caractéristiques visuals de les lletres i nombres d'un text tals com: el seu disseny la seva forma i la seva grandaria.

Serifas: Que tengan terminales, adorno o no los tengan se utilitzen per fer libres continuats i molt llargs i les no serifes s'utilitzen per fer titulars o rotuls curts.

Por ejemplo la helvética no tiene serifa.

Lletres sense serifes i de pal sec per la web.

Según el interletrejat se dividen los tipos de letras

Tipografia : Art subtil

Lletra - Trets caracteristics

Famílies de lletres - organizades en alfabets

PARAULES ©

LÍNIA (D)

PARÀGRAF (E)

BLOC DE TEXT (F)

LA COLUMNA (G)

LA MAQUETA DE PÀGINA (M)

L'IMPRÈS (I)

Las lletres venen de la roma antiga que ya teníen una estructura bastant marcada.

Familia de lletres: El conjunt de signes escripturals que comparteixen trets de disseny comun (una familia pot estar feta per altres subfamilies)

Subfamilies:

-Ample del traçat: fi, mig , negre..

Forma del traçat: perfilat , ombrejat

Preparació dels eixos: estreta, expandida…

Inclinació del traçat: cursiva, inclinada

La paraula: millar lectura: barreja de maiuscules i minuscules

1 Forma exterior: M- densificació (menys diferenciació) m- diferenciació /lletres que pugen i baixen)

2 Ritme interior - joc de blancs

La linia es un conjunt de paraules que es donen suport sobre la mateixa linia base

Problemas tipometrics:

1 Espai entre paraules

2 Dimensions de linia. Tipus de lletras/grandaria de la lletra, nombre ideal de caracers

Nombre idéal de caracters:  60 o 70 caracters en una linia es considera optim (20-25 cícers)

Paràgrafs

Obres de creació llibertat

Tot la resta: Adequació a diferenciació gràfica

La columna

a) L'ample de la pagina

b) Tipus de projecte

c) Raons de disseny

Els blancs son funcionals: Calmen la lectura 

1. Roma, segle I dc

Les maiúscules:

Segle primer.

Els romans tenien un alfabet idèntic a l'actual, encara que faltant-li les lletres J, W i V.

Diferents tipus d'escriptura, amb les variants i estils tipogràfics fonamentals.

Imperi romà

Influència dcisiva en el desenvolupament de l'alfabet occidental, donant-li una adequada difusió per tota l'Europa conquistada.

Abundants restes demostren la difusió de l'escriptura a Roma:

a)lletres de bronze encunyades (incrustades en inscripcions tallades en la pedra).

Són lletres incises en pedra mostren restes de l'instrument que les va tallar, així com del pinzell emprat per a fer l'esboç de la composició.

b) avisos en les rondes i carrers, pintats amb pinzell.

c) ja es dissenyaven les composiciones d'una manera jerárquica.

Els estils tipogràfics fonamentals que registrava la societat romana eren:

Quadrata 

Maiúscules quadrades romanes, originalmnet cisellades en pedra.

Auge entre regona mitad selle I el segle III

En còdix de luxe, aguantarà fins el segle VI i fins el segle IX en titulars.

Mateixa alçada i amplada (semblen incriptes en un quadrat)

Totes les lletres deriven de formes quadrades, circulars i triangulars

Formes rectilínies, acabades en traços rematats amb gràcies 

Formes simples, sense lligadures.

Rústica

Versions menys formals i més rápides en la seva execució de les majúscules quadrates.

És una escriptura de majúscules més adaptada a l'escriptura amb tinta sobre suports ''tous''

Cursiva

Diverses modalitats d'inclinació de les maiúscules.

Es trata d'una escriptura menys formal i d'ejecució més ràpida.

D'entre de les grans aportacions dels romans a la tipografia, destaca especialment l'establiment d'un cànon d'escriptura molt perfilat:

Els caràcters mostren un petit peu per a compensar l'eixamplament òptic de la part central dels trets verticals, i establir una base imaginària de línia.

Les minúscules 

Amb la decadència de l'imperi romà tenen loc dos fets decisius:

a) Un avenç

Utilització de nous suports: El pergamí i la vitela.

Preparats en fines lames plegades i enquadernades en còdex, són en esbós dels moderns mètdes d'enquadernació.

Amb ells, l'ús de noves eines, com la ploma d'au, que per la seva flexibilitat i lleugeresa va subtituir en molts casos a la canya.

b) Una consequência

Al tenir millors materials i eines, l'escriptura es va desenvolupar.

Per la rapidesa de l'escriptura, ús de les predecessores de les primeres lletres minúscules: les lletres uncials.

El tipus de lletra Uncial

Desenvolupat pels romans en el segle IV, i després va ser molt usada en escrits cristians fins al segle VIII.

Totes les letras tensen una altura fixa, exepte la D i la H.

Totes les lletres eren anguloses, excepte l'A, D, I, H i M, que eren arrodonides.

El tipus de lletra Semiuncial

Més tare es va elaborar un altre estil mes proper a la caiga baila actual,- que ere les letras Simuncials (semiuncials):

Algunes d'aquestes lletres se sortien de la línia de caixa amb braços descendents i ascendents molt pronunnciats,

Era un intent de formatlitzar els estils cursius de l'escriptura quotidiana, que s'estaven modificant a l'aquilitzar-se l'escriptura.

Minúscula carolíngia

Després de la decadència i la caiguda de l'imperi romà, l'emperador Carlomagne, en un intent de reflotar la cultura occidental va encarregar a Alcuino de York -  professor de l'Escola de la Cort d'Aachen que desenvolpés una minúscula forma, per a usar-se com lletra de llibre en tot occident.

Serà el disseny dels caracteres de caixa baixa (any 789 dc), assolint-se la unitat de l'escriptura europea.

El suport de Carlomagne va serir també perqè s'instituïssim clarament jerarquies en la composició, alternant l' ´ús d'uncials, semiuncials i minúscula carolíngia.

Lletra gòtica

Segle X, monestir de St, Gall (Suïsa)

S'experimentava amb  un nou tipus de lletra comprimida i angulosa, que era més ràpida d'escriure i arpofitava millor el paper, factors aquest que resultaven de gran ajuda en un moment en el qual la demanda d'escrits s'havia incrementat notablement (textos administratiusm legals, educatius i científics).

En els segles posteriors la còpia de llibres va augmntar encara més.

El paper

Ca a l'any 1100 dc entre a Europa- a través de Sicílica i els musulmans establerts a Espanya- un invent ja vell en orients: el paper (Xina, any 106 dc)

Lentament, el secret de la fabricació de paper va  anar corrent per Europa. En el segle XII es fabricava en Xatabia (València), i Fabriana va inaugurar el primer molí paperer d'Itàlia l'any 276 dc.

De qualsevol forma, la fabricación i l'ús del paper na va a estar bien assentada fins a principis del segle XV.

Aquest esdeveniments es donaven en un moment qualificat pels anglosaxons com (època de les tenebres), i encara que culturament l'Edat Mitjana va ser pobre, van ésser un grapat d'homes - monjos, principalment.

En els països nòrdics es va desenvolupar una variant de lletra anomenada Teixidura. 

Lletra gòtica molt estreta i molt negra.

Aquest estil va sofrir algunes variacions durant els segles XIII i XIV:

Textus precisus: estil amb traços verticals de lletra perpendiculars a la línia de l'escriptura.

Textus quadratus: amb peus ròmbics creuant la línia d'escriptura. Va ser el model dels primer tipus d'impremta. Així es va imprimir el primer document en occident: La Bíblia de Gutenberg,

Littera bastarda: estil cursiu angulós. La lletra gòtica es va difondre, encara que amb desigual acollida, per tota Europa.

Littera Moderna (o Rotunda): a Itàlia es va idear una variant de la gòtica, més arrodonida però igual de condensada que va ser molt utilitzada a Itàlia durant el Renaixement.

Littera Antiqua: cap a l'any 1400, en la mateixa Itàlia, Poggio Bacciolini va recuperar la tradició carolíngia per a crear aquesta alternativa a la Littera Moderna.

Minúscula de Niccoli: l'ambient anava propiciant cada vegada més l'aprofundiment en les tècniques manuals d'escriptura. Així, previ a la invenció del rotogravat en l'any 1446, Niccolo Niccoli desenvolupa aquest estil de lletra, precursora de l'escriptura itàlica moderna, i elaborada a partir de la cursiva gòtica informal.

muscle: En tipografia: espai comprès entre el límit extern del traç de l'ull de la lletra i la inia que delimita pels seus quatre costats la base superior del paralelipipede tipografic. Hi ha, doncs, un muscle superior o de cap, un muscle inferior o de peu i dos muscles laterals, un esquerre i l'altre dret.

Els dos primers es relacionen amb l'interlineat (espai entre línies), i els dos segons, amb l'acostament o prosa (espai entre lletres).

Tipografia:

Asta: es l'element esencial de la lletra i d'altres signes que consisteix en una o mes lineas rectes o corves, tancaques o obertes de diberses formes o gruixos, asta ascendent i les descendents; se l'anomena tambe alçada de la x que correspon a l'entrada de la lletra versaleta.

Asta recta: ulna linea que sigue una sola dirección

Asta corva: la que no seguéis una mateixa direcció

Els terminals o remats son els elements decoratius i complementaris del asta de les lletres que el porten.

(Hay letras que no tienen terminal)

Introducción a indesign:

Maquetación de una DINA4:

Tipus d'anatomia:

Novarese:

1.Lapidari:

Característiques bàsiques:

Mostren l'efecte del chisel sobre la pear.

Són tipis bassets en inscriptions de les capitals romanes, però incloeunt tomb les llatines.

Exemples: Hadriano, Open Roman i Perpètua.

2.Medioevali:

Característiques bàsiques:

Totes les forms de lletres gòtiques s'inclouen en aquesta categoria.

Exemples: Alte Schawabacher.

3.Veneziani:

Característique bàsiques:

Es el grip equivalent a les Humanes i Garaldes de la Classificació de Vox.

Humanes:

Característiques bàsiques:

Van aparèixer a Venècia entre 1460 i 1470.

Van ser els primers tipus romans que es deriven dels manuscripts humanists del segue XV.

Exemples: Golden Type, Jenson , Cloister..etc.

Garaldes:

Característiques bàsiques:

Tipus romans del segue XVI, que van sorgir dels gravest de Francesco Griffo encarregats per Aldo Manuzio.

Modificacions dells primers tipus italians.

Es caracteritzen per les seves proporcions mes fines i flexible.

Exemples: Bembo, Garamond..etc.

4. Transizionali:

Característiques bàsiques:

Són del grup de les Reals de Vox, el primer tipis va seer el Romain du Roi, fet peel grabador francès Philippe Grandjean en 1694, a França, per a la Impremta Real.

Posseïxen característiques tant de l'estil antic com de l'estil modern.

Exemples: Corona, Melior, Schoolbook..etc.

5. Bodoniani:

Característiques bàsiques:

Equival al grup Didones de Vox.

Van aparèixer a mitten segle XVIII.

Van seer creates per Didot i perfeccionats per Bodoni.

Exemples: Century, De Vinne, Didot…etc.

6. Scritti:

Característiques bàsiques:

Corresponen al grip de Scriptes de Vox.

Imiten l'escriptura manual produïda amb plometa, pinzell o burí.

Són d'inspiració caligràfica.

Exemples: Cursiva, Ashley, Cursiva Bernhard, Cursiva Trafton..etc.

7. Ornati:

Característiques bàsiques:

S'inclouen tots el tipis ornamentals en aquesta category.

Exemples: Thunderbird BT.

8. Egiziani:

Característiques bàsiques:

Representen al grip de Mecanes de Vox.

Van aparèixer durant l'auge de la Revolució Industrial, com tipis de retolació.

Especialment pensats per a treballs de publicitat.

Exemples: Melior, Memphis, Egyptian 505…etc.

9. Lineari:

9.1 Grotesque:

Característiques bàsiques:

D'origen vuitcentista, els primers d'aquest tipis van seer creates per a trebles de retolació i publicitat.

Aquells que disposaven de caixa baixa van ser perfeccionats per a adequar-los a text continu.

Exemples: Akzidenz, Grotesk.

9.2 Neo-grotesque:

Característiques bàsiques:

Moderns caràcters sense serifa.

Exemples: Frutiger, Helvetica i Bell Ghotic.

9.3 Geomètriques:

Característiques bàsiques:

Sorgeixen a prater del 1920 com a conseqüència de les proposes estètiques dells moviments d'avantguarda a Europa.

Tipus monolinguals.

Es construeixen a partir de lunies rectes i figures geomètriques bàsiques com el círcol i el rectangle.

Exemples: Erbar, Futura, Kabel..etc.

9.4 Humanistes:

Característiques bàsiques:

Basades en la proporció de la rodona versal, en els caràcters humanistic i en garaldes de caixa baixa.

Exemples: Quay Sans, Syntax…etc.

10. Fantasie:

Característiques bàsiques:

El dissenyador crea forms cridaneres.

Els examples els comencem a trobar al segue XIX (el movement Art Nouveau, especialment).

Exemples: Desdemona.